PRÀCTICA 2

 PRÀCTICA 2

EXTENSIÓ DE SANG PERIFÈRICA I ANÀLISI DE RESULTATS.

OBJECTIU
Aconseguir fer una extensió de sang perifèrica.

FONAMENT
L'extensió de sang perifèrica consisteix en fer una capa fina de sang sobre un portaobjectes per realitzar un anàlisis morfològic de les cèl·lules sanguínies amb ajuda d'un microscòpi i de tincions.
Hi ha diferents tècniques, nosaltres utilitzem la de portaobjectes en falca, on es necessiten dos portaobjectes de vidre molt nets, un d'ells s'utilitza de soport i l'altre d'extensor.
Les característiques de l'extensió ben feta ha de ser, llisa, sense forats ni ratlles, amb les vores visibles i separades aproximadament 1mm de la vora del porta i amb una disminució progressiva i contínua del grossor, desde el principi fins el final.
Es podrán distinguir tres zones:
El cap, zona inicial més grossa, on els hematíes poden formar més d'una capa i es troba amb major proporció de linfòcits.
El cos, la zona del mig, els hematíes estarán en una sola capa i els leucòcits mantenen una proporció equilibrada, es la zona ideal de visualització.
La cua, zona final, més fina on els hematíes es disposen de forma acordonada deixant llocs entre ells i amb major proporció de leucòcits grans i plaquetes grans, aquesta cua acaba amb forma rodona amb la vora desfeta (barba).

MATERIALS
-EPIS
-Mostra de sang perifèrica amb anticoagulant (EDTA)
-Portaobjectes (6)
-Pipeta de vidre
-Gradilla 
-Got amb dilució de lejía.

TÈCNICA/PROCEDIMENT
Hi ha varies tècniques, nosaltres utilitzarem la tècnica del portaobjectes en falca.
1-Preparem l'àrea de treball
2-Homogenitzem la mostra i agafem una gota de sang amb la pipeta (3mm aprox.) i la depositem prop d'un dels extrems del portaobjectes de soport.
3- Col·loquem el portaobjectes extensor sobre el soport, per davant de la gota amb l'àngle (35-45º)orientat cap a la gota, de forma que l'extensió es fa cap al extrem opossat.
4-Fem contacte amb la gota tocant amb el porta extensor, per capilaritat s'extendrà pel seu extrem.
5-Seguidament llisquem el porta extensor sobre tota la longitud del portaobjectes de soport, amb un moviment ràpid, suau i contínu, mantenint en tot moment l'angle i una pressió homogènia. S'extendrà de manera uniforme formant una monocapa de 3/4 de la longitud del portaobjectes de soport.
6-Deixem secar a l'aire l'extensió.

RESULTATS
Ha de tindre's en compte varios aspectes als resultats.


 A l'ultima extensió s'observa que el portaobjectes no estava del tot desgrasat, presenta la cua irregular amb forats a l'extensió.
La penúltima extensió presenta massa volum de sang, per tant hi ha un excés i a més la distribució de la sang no está per tota l'extensió del portaobjectes, açò es a causa de la pressió exercida, que no ha sigut homogènia ni uniforme.
A la primera extensió ens falta volum de la mostra de sang, queda curta.

A aquestes extensions varia el volum de sang i la pressió i distribució per tot el portaobjectes extensor, ha de ser per tot l'ample del portaobjectes i la pressió ha de ser constant i uniforme a tot el recorregut, així evitant vores de distinta longitud.











Exemple d'una extensió ben feta.














OBSERVACIONS
Hem de tindre en compte a l'hora de l'extensió, la neteja del portaobjectes impecable, el volum de la mostra de sang(excés o falta) i el seu anticoagulant (EDTA), hi ha que homogenitzar la mostra constantment per previndre coàguls.
L'ejecució de la tècnica ha de ser de bona distribució per l'ample del portaobjectes extensor, l'angle que aconseguisca bona pressió per obtindre la longitud desitjada, la velocitat de lliscament, constant al llarg del portaobjectes i la pressió que fem, la mateixa, homogènia i uniforme per tot l'ample de l'extensió, evitant vores amb distinta longitud.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

PRÁCTICA 10: COAGULÓMETRO, ISI (TP)

  PRÁCTICA 10: COAGULÓMETRO, ISI (TP) OBJETIVOS Determinar el valor de ratio a partir de una muestra de sangre. FUNDAMENTO  Los anticoagulantes orales antivitamina K varían su acción dependiendo del paciente y sus circunstancias, por esto se debe realizar un seguimiento control mediante el tiempo de protrombina. Los reactivos de tromboplastina poseen diferente sensibilidad al defecto de factores de coagulación, por eso se definió una ratio internacional normalizada, el INR, estandarizando los valores a través del tiempo de protrombina.  Cada fabricante asigna un valor ISI a las tromboplastinas que comercializa, esto compara la sensibilidad que tiene con la referencia de la OMS.  El INR se calcula dividiendo el tiempo de protrombina del plasma del paciente por el tiempo de protrombina del plasma control, elevando este resultado al valor de ISI de la tromboplastina usada. Un nivel elevado del INR indica riesgo de hemorragias, mientras que uno por debajo del nivel indic...
Leer más

PRÁCTICA 9: TÉCNICA DEL TUBO INCLINADO

Imagen
PRÁCTICA 9: TÉCNICA DEL TUBO INCLINADO (Tiempo protrombina) OBJETIVO Detectar la formación del coágulo de fibrina FUNDAMENTO Es una prueba cronométrica en la que se detecta visualmente la formación del coágulo de fibrina en el plasma de la muestra, estas pruebas deben de hacerse por duplicado y si las técnicas difieren en más del 10% la prueba se debe repetir. Los reactivos y el plasma se deben precalentar en un baño a 37ºC durante al menos 5 minutos, en el caso del reactivo solo se calienta la alicuota que se vaya a utilizar. En el momento que se añade al tubo de hemolisis con el plasma precalentado, el reactivo, se desencadena la coagulación y se pone en marcha el cronómetro. El plasma y el reactivo se deben mezclar inmediatamente, agitando el tubo de hemolisis de manera rápida y controlada 1-2 segundos, sin sacarlo del baño. A partir de este momento se realiza el movimiento de vivén, manteniendo el tubo dentro del agua para que no pierda temperatura. Todo el proceso del procedimient...
Leer más

PRÀCTICA 1.

Imagen
PRÀCTICA 1 1ª PART: VISUALITZACIÓ DE CÈL·LULES SANGUÍNIES OBJECTIU Visualitzar una mostra de sang perifèrica anticoagulada al microscòpi òptic. FONAMENT. Gràcies al microscòpi podem observar els elements formes que composen la sang, aquesta tècnica permet l'estudi d'aquestes cèl·lules, desde el punt de vista estructural y morfològic. Al microscòpi podem vore eritrocits, aquests representen el 95% dels components de la sang, son cèl·lules sense nucli i el citoplasma està constituit per hemoglobina i enzims. La seua funció es el transport de gasos a través de la sang per l'organisme. Podríem vore també leucocits o glòbuls blancs, les cèl·lules de defensa del sistema inmunitari, son les responsables de detectar i destruir microorganismes, cèl·lules infectades o extrañes. Els diferents tipus es diferencien per la forma del nucli i la presencia de grànuls citoplasmàtics i marcadors antigènics de membrana. Per ùltim podríem vore plaquetes també, fragments irregulars procedents de...
Leer más